La primera vegada que un ésser humà va pensar que podia millorar la higiene i el benestar del seu gos rebaixant el volum del seu pelatge va ser al segle I a.C. Això és el que ens explica el científic, naturalista i escriptor llatí Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historia. Es tractava, concretament, de gossos bovers molt peluts que s’esquilaven amb les ovelles.
Al segle XIV van començar a aparèixer els primers talls de cabells de concepte trendy entre els gossos, per exemple el tall tipus lleó que lluïen el canitx i el bichon. I al segle XIX, amb l’arribada de la Belle Epoque, la pràctica es va començar a estendre a París, on perruquers ambulants s’apropaven a la vora del Sena equipats d’una caixa d’eines de fusta i banyaven els gossos al riu.